■ interceptar

Etimologia: formació culta analògica (com un verb freqüentatiu) sobre la base del ll. interceptus, -a, -um, participi de intercipĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Emparar-se (d’una cosa) abans que arribi a la destinació. Interceptar una carta.
    2. Posar un obstacle (al pas d’algú o d’alguna cosa). Interceptar un camí.
  2. matemàtiques Incloure entre. Un segment és la part de la recta interceptada per dos punts.