■ interès

Etimologia: del ll. interesse ‘estar entre; estar interessat’, substantivat 1a font: s. XIV, Metge
    [plural interessos] masculí
    1. Allò que afecta algú pel profit que n’heu, per l’avantatge que hi troba. Només mira el seu interès. L’interès públic.
    2. Sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat. No el mou sinó l’interès.
  2. plural
    1. Conjunt de coses avantatjoses per a algú. Servir els interessos d’altri.
    2. Béns de fortuna. Administrar els interessos de la família.
    3. interessos creats Avantatges de què gaudeix un grup de persones, les quals se solidaritzen per conservar-los i oposar-se, si cal, a reformes d’interès general que els puguin perjudicar.
    1. Sentiment que algú o alguna cosa desvetlla en algú, el qual el mou a prestar-li una atenció especial, a ésser-hi favorable o desfavorable. Prendre interès en una persona. El seu interès per la ciència.
    2. Qualitat de suscitar l’interès d’algú. Aquesta noia desperta l’interès de tothom.
  4. economia
    1. Guany que dona a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.
    2. tipus d’interès Percentatge que hom paga per l’ús del capital manllevat. Tipus d’interès simple. Tipus d’interès compost.
    3. tipus d’interès compost Tipus d’interès d’un capital al qual s’afegeixen els rèdits vençuts.
    4. tipus d’interès simple Tipus d’interès d’un capital que resta el mateix tot el temps que dura el préstec o deute.
  5. centre d’interès pedagogia Segons el sistema pedagògic de Decroly, motiu d’acció que respon a les necessitats fonamentals dels alumnes i sobre el qual s’organitzen els temes d’estudi.