■ intensiu | intensiva

Partició sil·làbica: in_ten_siu
Etimologia: del b. ll. intensivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que tendeix a fer intens, a intensificar.
  2. agricultura i ramaderia Dit de l’activitat que es proposa l’increment de la producció en àrees limitades, amb gran inversió de capital o de treball. Agricultura intensiva. Conreu intensiu. Ramaderia intensiva.
  3. lingüística
    1. Dit de l’element que emfatitza la significació d’un terme.
    2. Dit de l’aspecte de l’acció verbal, considerada més intensa que no la d’un altre verb pres com a punt de referència.