■ intel·lectual

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_al
Etimologia: del ll. td. intellectualis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte o a la intel·ligència.
  2. masculí i femení
    1. Persona dedicada a les coses intel·lectuals.
    2. especialment Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió pública mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació.