■ integració

Partició sil·làbica: in_te_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. integratio, -ōnis, íd. 1a font: 1445
    femení
    1. Acció d’integrar o integrar-se;
    2. l’efecte.
  2. anàlisi matemàtica Càlcul d’una integral.
  3. dret civil
    1. Activitat realitzada en l’aplicació del dret que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs a elements del mateix sistema jurídic o d’un sistema jurídic aliè.
    2. Activitat realitzada en l’aplicació de regulacions privades que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes jurídiques o elements tendents a completar la voluntat declarada.
  4. economia
    1. Realització de les fases de transformació complementàries que integren el procés global de producció.
    2. Procés de supressió de diverses formes de discriminació entre unitats econòmiques en diferents graus. La integració econòmica entre països.
  5. electrònica Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d’aquests elements.
  6. sociologia
    1. Ajustament de les parts que componen un sistema social.
    2. Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.
    3. Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
  7. integració fotoelèctrica televisió Fenomen que té lloc en el mosaic dels tubs analitzadors, segons el qual cada cèl·lula elemental es carrega, durant l’emissió d’una imatge completa, gràcies a l’emissió fotoelèctrica produïda per la llum incident.