■ instituir

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. instituĕre, íd. 1a font: s. XIII, Usatges
    verb transitiu
    1. Fundar, establir, iniciar una cosa amb la intenció que duri. Instituir un orde religiós.
    2. instituir hereu (algú) dret Fer-lo hereu per testament.
  2. antigament Instruir.