■ instant

Etimologia: del ll. instans, -ntis ‘present; urgent; amenaçant’, participi pres. de instare ‘estar al damunt; urgir; acorralar; insistir’; d’on el sentit substantivat de ‘moment’, porció de temps ‘present, urgent, que ens encalça amb la seva fugacitat’ 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Que insta, que urgeix.
  2. masculí Porció de temps brevíssima.
  3. a cada instant Amb molta freqüència, repetidament.
  4. a l’instant (o a poc instant) Al cap d’un temps brevíssim.