■ insolent

Etimologia: del ll. insŏlens, -ntis ‘desacostumat, exagerat’ 1a font: 1653, DTo.
    1. adjectiu i masculí i femení Que manca al respecte degut a altri.
    2. adjectiu per extensió Una resposta insolent. Una conducta insolent.
  2. especialment
    1. adjectiu i masculí i femení Que ofèn pel seu orgull ultratjant, la seva altivesa.
    2. adjectiu per extensió Rebé els vençuts amb un aire insolent.
  3. adjectiu figuradament Que apareix com un desafiament, una provocació, pel seu caràcter extraordinari.