■ insolació

Partició sil·làbica: in_so_la_ci_ó
Etimologia: del ll. insolatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Exposició als raigs del sol.
  2. meteorologia
    1. Interval de temps, en un període de temps determinat, en el qual brilla el Sol. Hom l’anomena també insolació absoluta.
    2. insolació relativa Relació entre el nombre d’hores que brilla el Sol, en un període de temps determinat, i el nombre d’hores que el Sol és per sobre de l’horitzó en el mateix període.
  3. patologia Malaltia consistent en una gran febrada, cefalàlgies, vertígens, deliris i coma, causada per una exposició excessiva als raigs del sol.