■ insistir

Etimologia: del ll. insistĕre, íd. (v. assistir) 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb intransitiu
  1. Descansar una cosa sobre una altra.
  2. Perseverar a dir, a fer, etc., especialment a demanar. Ell insistia en el seu propòsit. És inútil que insisteixis.