■ innocent

Etimologia: del ll. innocens, -ntis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Que no fa mal.
    2. adjectiu Exempt de culpa.
    3. masculí i femení Condemnar un innocent.
    4. adjectiu De persona innocent. Vessar sang innocent.
    5. els Innocents cristianisme Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar.
    6. dia dels Innocents litúrgia i folklore Commemoració dels Innocents el 28 de desembre, dia en què hi ha el costum de fer innocentades.
  2. adjectiu
    1. Que ignora el mal.
    2. Fàcil d’enganyar, mancat de malícia.