injectar

Accessory
Etimologia: del ll. injectare ‘llançar’, freqüentatiu de injicĕre, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer entrar (un líquid o un gas) dins una substància. Injectar un medicament per via subcutània.
    2. figuradament Injectar a algú una mica de coratge.
    3. especialment electrònica Introduir un senyal en un circuit, dispositiu, aparell, etc.
    4. especialment medicina Fer entrar a pressió, amb finalitats terapèutiques, una substància líquida dins el cos per mitjà d’una xeringa o un instrument adequat.
  2. injectar-se (de sang) els ulls, etc. Envermellir-se per una afluència de sang.