■ iniciatiu
| | iniciativa

Partició sil·làbica: i_ni_ci_a_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. initiatus, -a, -um, participi de initiare ‘iniciar’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la iniciació.
    2. Que serveix per a iniciar.
  2. femení especialment
    1. Acció del qui és el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa.
    2. Aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa.
    3. Dret de proposar, d’introduir, una nova mesura.