■ ingenu
| | ingènua

Etimologia: del ll. ingenuus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. dret romà Nascut lliure.
  2. Sense dissimulació, d’una franquesa innocent, candorós. És ingenu, sense cap malícia. Una noia ingènua. Una narració ingènua.