■ infectar

Compareu: infestar
Etimologia: del ll. infectare, freqüentatiu de inficĕre ‘tenyir, tacar, embrutar’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. patologia
    1. transitiu Produir una infecció.
    2. pronominal Contreure una infecció.
  2. figuradament
    1. transitiu Comunicar quelcom perniciós, afectar amb una influència perniciosa. Infectar la joventut amb el flagell de la droga.
    2. pronominal Tota la classe s’infectarà del seu vici.
    1. transitiu Omplir d’emanacions fètides. Van tancar una empresa que infectava l’aire de substàncies tòxiques.
    2. pronominal El soterrani s’ha infectat de gasos putrefactes de la claveguera.