■ inexorable

Partició sil·làbica: in_ex_o_ra_ble
Etimologia: del ll. inexorab>lis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que no es deixa vèncer pels precs, per la pietat, inflexible. Un jutge inexorable.
  2. per extensió Una sentència inexorable. El pas inexorable del temps.