■ indisposar

Etimologia: de disposar
    verb
    1. transitiu Posar algú en una disposició poc favorable envers algú altre, fer-lo estar malavingut o enutjat amb ell. Això el va indisposar amb el seu germà.
    2. pronominal S’ha indisposat amb tots els seus col·legues.
  2. patologia
    1. transitiu Produir una indisposició.
    2. pronominal Sofrir una indisposició.