■ indignar

Etimologia: del ll. indignari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Revoltar algú amb un acte, un capteniment, etc., indigne. La seva perfídia m’indigna.
    2. pronominal Indignar-se contra els traïdors.
  2. patologia
    1. transitiu Irritar.
    2. pronominal Irritar-se.
    3. transitiu Inflamar.
    4. pronominal Inflamar-se.