■ indicador
| | indicadora

Etimologia: del b. ll. indicator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí Que indica, que serveix per a indicar. Una placa indicadora.
  2. masculí
    1. química analítica Compost químic emprat en anàlisi per a posar de manifest el punt d’equivalència de les volumetries.
    2. tecnologia Instrument emprat per a assenyalar la presència o mesurar la intensitat d’un fenomen o una magnitud físics. Indicador de nivell d’un líquid. Indicador de sintonia.
  3. masculí economia Xifra de referència que hom empra per tal d’explicitar i resumir taules estadístiques i que dona una idea més clara del fet que hom vol explicar.
  4. masculí matemàtiques Indicatriu.