■ indicació

Partició sil·làbica: in_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. indicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció d’indicar;
    2. l’efecte. Hem anat a veure aquest metge per indicació del meu pare.
  2. Senyal, expressió, etc., amb què és indicada alguna cosa. Les indicacions de la carretera. Hi ha una indicació al marge. Em donarà unes quantes indicacions sobre el maneig de l’aparell.
  3. medicina
    1. Prescripció del remei adequat.
    2. Judici pel qual hom determina el tractament més convenient per al malalt.