■ incorporar

Etimologia: del ll. incorporare, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
    1. transitiu Fer entrar com a part dins un tot, introduir en un cos ja constituït. Incorporar una substància en una altra, amb una altra. L’hem incorporat al nostre equip.
    2. pronominal Entrar a formar part d’una corporació.
    1. transitiu Alçar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Incorpora’l una mica perquè li pugui donar la medecina.
    2. pronominal El malalt es va incorporar per prendre la medecina.