■ inclinar

Etimologia: del ll. inclinare, íd., der. de clinare ‘inclinar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Desviar alguna cosa d’una posició o direcció, especialment vertical. Inclinar un vas. Inclinar el cap en senyal de respecte.
    2. pronominal El camí, allà, s’inclina cap al nord.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer tendir. Això el va inclinar a la benevolència.
    2. pronominal Inclinar-se a creure-ho.