■ incendiari | incendiària

Partició sil·làbica: in_cen_di_a_ri
Etimologia: del ll. incendiarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu Que incendia, que cala foc. Bomba incendiària.
    2. adjectiu i masculí i femení Que maliciosament causa un incendi.
  2. adjectiu figuradament Revolucionari, subversiu. Un discurs incendiari.