■ impressionar

Partició sil·làbica: im_pres_si_o_nar
Etimologia: de impressió 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Produir una impressió en l’ànim. Aquella escena impressionà el públic. Vol impressionar-nos.
    2. pronominal En assabentar-se’n, s’impressionà molt.
  2. transitiu fotografia i cinematografia Produir una impressió.