■ implicar

Etimologia: del ll. implicare ‘entrellaçar, embolicar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu
    1. Contenir com a conseqüència, com a inferència natural. Que molts ho creguin no implica que hagi de ser veritat.
    2. Incloure en essència encara que no dit explícitament.
    3. això no implica Això no és obstacle.
    1. transitiu Comprometre (algú) en un afer, especialment delictuós; involucrar. Van implicar el noi en un afer de corrupció.
    2. pronominal Comprometre’s en alguna cosa. T’hi has d’implicar més, en aquesta feina.