impartir

Accessory
Etimologia: del ll. impartīre, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb transitiu
  1. Partir distribuint, assignant a cadascú la seva part. Impartir l’herència. Impartir justícia.
  2. Donar, en sentit jeràrquic, litúrgic. Impartir una ordre. Impartir la benedicció.
  3. Comunicar com a docent. Impartir unes lliçons. Impartir una classe.