■ il·lusionar

Partició sil·làbica: il_lu_si_o_nar
Etimologia: de il·lusió 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu Causar il·lusió. Un projecte que no il·lusiona a ningú.
  2. pronominal Fer-se una il·lusió o il·lusions. S’ha il·lusionat molt quan li he dit que tu també hi aniries.