■ igualar

Etimologia: de igual 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer igual a un altre o a una altra cosa, fer iguals entre ells dos o més individus o dues o més coses. Caldrà igualar aquestes posts.
    2. transitiu Considerar com a igual a un altre o a una altra cosa. Jo igualo el seu mèrit al vostre.
    3. pronominal Les formes de vida de tots els pobles van igualant-se.
  2. transitiu
    1. Ésser igual a un altre o a una altra cosa, assolir la mateixa qualitat o quantitat. Ningú no us iguala en benignitat.
    2. esports En certes proves de competició, fer el mateix temps aconseguit per un altre. Igualar un rècord.
  3. transitiu Fer iguals les parts (d’una cosa), llevar-ne les irregularitats, els desnivells, etc. Igualar la superfície d’una fusta amb el ribot.