■ ignorar

Etimologia: del ll. ignorare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. No saber (alguna cosa), no conèixer-la o no tenir-ne notícia. Ignoro on he deixat les claus. Ignorava que les meves paraules l’ofendrien.
  2. per extensió No tenir en compte (algú o alguna cosa), no fer-ne cas, prescindir-ne. Va ignorar els seus advertiments. Em va ignorar durant tota la festa.