■ idiota

Partició sil·làbica: i_di_o_ta
Etimologia: del ll. idiōta ‘profà, ignorant’, i aquest, del gr. idiṓtēs ‘home particular, ciutadà simple’, d’on ‘home vulgar, ignorant’ 1a font: s. XV
    adjectiu i masculí i femení
  1. patologia Que pateix idiòcia.
  2. per extensió Estúpid.