■ identificar

Etimologia: del b. ll. identificare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Considerar o presentar com a idèntic.
    2. transitiu Provar la identitat d’una cosa amb una altra, reconèixer com a idèntic. No acabava d’identificar el seu accent.
    3. pronominal Ésser o esdevenir una mateixa cosa amb una altra. Per a ell la virtut s’identifica amb la continència.
    4. pronominal Sentir-se o comportar-se com un altre. S’identifica amb el personatge que interpreta.
    5. pronominal Coincidir exactament en les idees, els gusts, els propòsits, etc.
  2. especialment
    1. transitiu Reconèixer que una persona o cosa és realment tal o tal persona o cosa. Ja han identificat el cadàver.
    2. pronominal Demostrar la pròpia identitat, especialment amb els documents que l’acrediten. Per passar la frontera es van haver d’identificar.
    3. transitiu matemàtiques Reconèixer que dos objectes matemàtics, fins aleshores tractats diferentment, són el mateix.