■ idealisme

Partició sil·làbica: i_de_a_lis_me
Etimologia: de ideal 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. filosofia Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència. Idealisme transcendental. Idealisme platònic.
    1. Tendència a idealitzar.
    2. Tendència a captenir-se més per ideals que per consideracions pràctiques.
    3. estètica Tendència segons la qual el fi de l’art és de reflectir les essències o perfeccions arquetípiques, no pas la forma sensible de la realitat.
    4. ètica Doctrina segons la qual l’home ha d’obrar per un ideal i no per una utilitat, que afirma la llibertat, contra la necessitat moral, i que comporta l’acceptació d’uns principis morals.