Es mostren 21 resultats

-i | -ia

-i

Sufix, del llatí -eus, -ea, que significa ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: aeri, auri, òssia.

-i | -ia

Sufix, del llatí -eus, -ea , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex aeri, auri, òssia

-í1

-í

Sufix, del llatí -inus, -ina, que significa ‘mena de’. Ex.: cornetí.


Vegeu també:
-í3
-í2

-í1

Sufix, del llatí -inus, -ina , que significa ‘mena de’ Ex cornetí Vegeu també -í 3 -í 2

-í2

-í

química orgànica Sufix que forma noms masculins que designen els alquins.


Vegeu també:
-í3
-í1

-í2

química orgànica Sufix que forma noms masculins que designen els alquins Vegeu també -í 3 -í 1

-í3 | -ina

-í

    Sufix, del llatí -inus, -ina, que significa:
  1. ‘habitant o natural de’. Ex.: barceloní, alpí.
  2. ‘relatiu o pertanyent a’. Ex.: marí, boví.


    3. Vegeu també:
    -í1
    -í2

-í3 | -ina

Sufix, del llatí -inus, -ina , que significa ‘habitant o natural de’ Ex barceloní, alpí ‘relatiu o pertanyent a’ Ex marí, boví Vegeu també -í 1 -í 2

I

I

símbol química inorgànica i biologia iode.

I

símbol química inorgànica i biologia iode

■ i1

i

Homòfon: hi
    [plural is] femení
  1. Nom de la lletra i I (anomenada també i llatina).
  2. i comercial et3.
  3. i grega Nom de la lletra y Y.


    4. Vegeu també:
    i2

■ i1

plural is femení Nom de la lletra i I anomenada també i llatina i comercial et 3 i grega Nom de la lletra y Y Vegeu també i 2
Traducció

■ i2

i

Homòfon: hi
Etimologia: del ll. ĕt ‘i; també’, en cat. ant. e 1a font: c. 1200, Hom.
    conjunció
    1. Conjunció copulativa que fonamentalment expressa una relació de mera addició entre els elements coordinats; quan aquests són més de dos, només precedeix el darrer, llevat que hom vulgui donar èmfasi a l’acumulació. Sis i sis fan dotze. Treballa nit i dia. Ho ha fet bé i de pressa. Ací i allà. Plou i fa sol.
    2. Pot implicar un matís consecutiu, adversatiu o concessiu. Ha begut massa, i s’ha ben embriagat. Em pensava que era sincer, i no ho és gens. Volia els diners, i sap a la perfecció com em calen.
    3. Implica, a vegades, especialment quan la precedeix i segueix la mateixa paraula, una idea de repetició indefinida, d’intensitat o de diferenciació. Fa dies i dies que no plou. Treballa i treballa, però sense cap fruit.
  2. Apareix, per un fenomen d’el·lipsi, com a enllaç entre elements de diferent grau gramatical. És una mentida, i de les més grosses.
  3. És usada en principi de clàusula per a introduir una interrogació o exclamació respecte a alguna cosa que té a veure amb allò que hom acaba de dir o pensar, afegir un comentari a una exclamació, expressar estranyesa davant una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc. I com te n’has assabentat? I tu, què faràs?


    4. Vegeu també:
    i1

■ i2

conjunció Conjunció copulativa que fonamentalment expressa una relació de mera addició entre els elements coordinats quan aquests són més de dos, només precedeix el darrer, llevat que hom vulgui donar èmfasi a l’acumulació Sis i sis fan dotze Treballa nit i dia Ho ha fet bé i de pressa Ací i allà Plou i fa sol Pot implicar un matís consecutiu, adversatiu o concessiu Ha begut massa, i s’ha ben embriagat Em pensava que era sincer, i no ho és gens Volia els diners, i sap a la perfecció com em…
Traducció

angiotensina I

angiotensina I

Partició sil·làbica: an_gi_o_ten_si_na I
Etimologia: de angio-, tens i -ina
femení bioquímica Decapèptid alliberat per acció d’un enzim renal, la renina, sobre un precursor inactiu, l’angiotensinogen.

angiotensina I

femení bioquímica Decapèptid alliberat per acció d’un enzim renal, la renina, sobre un precursor inactiu, l’angiotensinogen

i vv.

i vv.

abreviatura i viceversa.

i vv.

abreviatura i viceversa

■ blanc-i-blau | blanc-i-blava

blanc-i-blau

Partició sil·làbica: blanc-i-blau
adjectiu Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

■ blanc-i-blau | blanc-i-blava

adjectiu Relatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona