■ honrar

Etimologia: del ll. honorare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb
    1. transitiu Retre honor a algú o alguna cosa, enaltir o premiar el seu mèrit. Honrar Déu. Honrar pare i mare. Honrar la memòria dels difunts.
    2. pronominal Tenir a honor. Jo m’honro amb la seva amistat.
  2. transitiu Ésser motiu d’honor, d’orgull, de glòria, fer digne d’estima.