■ heura

Partició sil·làbica: heu_ra
Homòfon: heure
Etimologia: del ll. hĕdĕra, íd., d’on també la variant del cat. occ. hedra, dues solucions que responen a la més o menys ràpida caiguda de la -e- posttònica 1a font: s. XV, Cauliach
    femení botànica
  1. Liana de la família de les araliàcies (Hedera helix), de tija amb arrels adventícies, de fulles verdes, lluents i glabres, de flors grogues en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
  2. heura de terra Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Glechoma hederacea), de tiges ajagudes o redreçades, fulles reniformes o cordiformes i flors violàcies.