■ hermètic
| | hermètica

Etimologia: del b. ll. hermetĭcus, -a, -um, aplicat a doctrines esotèriques i mètodes de l’alquímia (tancament de recipients), suposadament fundada per Hermes Trismegist, nom gr. del déu Thot egipci 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
    1. filosofia Relatiu o pertanyent a Hermes Trismegist i a l’hermetisme. Filosofia hermètica. Llibres hermètics.
    2. alquímia Relatiu o pertanyent a l’alquímia.
  2. tecnologia
    1. Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid.
    2. Dit de la cambra, del recipient, etc., amb tancadura hermètica.
  3. figuradament Incomprensible, enigmàtic, obscur. Escriptura hermètica. Cara hermètica.