■ habitatge

Etimologia: de habitar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Casa, o part de la casa, que hom pot habitar.
    2. habitatge mòbil Habitatge construït sobre un xassís, el qual, estacionat en un terreny autoritzat, hom utilitza com a residència permanent o secundària.
  2. sociologia Fet de viure en cases. El problema de l’habitatge.