■ habitar

Homòfon: evitar
Etimologia: del ll. habitare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Tenir com a lloc ordinari de viure un determinat espai. La casa és habitada per deu famílies. L’os blanc habita les regions polars.
  2. intransitiu Habitem al quart pis. Habità en aquell llogaret tota la seva vida.