■ gust

Etimologia: del ll. gŭstus ‘acció de tastar; sabor d’una cosa’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. fisiologia Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
  2. Sabor. Aquest xarop té molt mal gust.
    1. Sensació agradable que produeixen certs sabors. Menja amb un gust!
    2. figuradament Plaer amb què hom fa alguna cosa o que hom troba en alguna cosa. Quan riu, riu de gust. Estudia amb gust. Trobar-se a gust en un indret. Feu-ho al vostre gust.
    3. [usat en expressions de cortesia] Que vagi de gust! He tingut molt de gust a saludar-vos. Voleu donar-m’ho, si us plau? Amb molt de gust!
  4. per extensió Cosa no indispensable que causa un plaer. No ens falta res, però no podem permetre’ns cap gust.
  5. per extensió Preferència donada a certes coses, afecció. Sentir gust per una cosa.
    1. Facultat de formular judicis estètics. Aquest edifici és de mal gust.
    2. Manera especial (personal o col·lectiva) de sentir i de realitzar l’obra artística en una època determinada. El gust grec.