■ guarnir

Etimologia: del germ. occ. warnjan ‘advertir contra un perill; proveir, armar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fornir algú o alguna cosa de tot allò (peces, elements, etc.) que serveix per a la seva defensa, protecció, compleció, adornament, etc. Guarnir un vaixell de canons. Guarnir un vestit amb llaços, botons, puntes. Guarnir una persona amb joies.
    2. arts gràfiques Tancar un motlle amb una orla, vinyeta, filets o quadrats.
    3. arts gràfiques Revestir el cilindre d’una màquina amb baieta i plec de paper.
    4. marina, marítim Posar a un aparell, a un arbre, etc., d’un vaixell totes les cordes i accessoris necessaris per al seu funcionament.
    5. marina, marítim Passar una corda per l’ull d’un bossell, d’un quadernal, etc.
    6. oficis manuals Posar els guarniments a un animal de tragí.
    7. indústria tèxtil Posar els rodets o les bobines en el bastidor corresponent.
  2. irònicament
    1. transitiu Arranjar d’una manera estrafolària, grotesca, l’aspecte físic d’algú, especialment d’una criatura. Guarneix així la nena i els seus amics se’n burlen sempre.
    2. pronominal Compondre’s algú d’una manera estrafolària, grotesca. Com t’has guarnit, noi!
  3. transitiu figuradament Entabanar, enganyar. T’has deixat ben guarnir.