■ guarnició

Partició sil·làbica: guar_ni_ci_ó
Etimologia: de guarnir 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. ciències militars Conjunt de soldats aquarterats en una població o que ocupen una plaça forta per defensar-la.
  2. armament Defensa que hom posa entorn del mànec dels sabres, les espases i les dagues, per preservar la mà dels cops del contrari.
  3. gastronomia Menjar que acompanya el constituent bàsic d’un plat.
  4. indumentària Guarniment que hom posa com a adorn en un vestit, cortinatge, etc.
  5. oficis manuals Guarniments.
  6. indústria tèxtil
    1. Placa o cinta de teixit molt gruixut amb què hom recobreix els òrgans de treball de les cardes i que van proveïdes d’unes pues metàl·liques. És anomenada també guarnició flexible.
    2. guarnició rígida Fil d’acer proveït de dents rígides, en forma de dent de serra, amb què hom recobreix els corrons de les cardes ràpides.
    3. guarnició semirígida Guarnició el suport de la qual és reforçat amb una capa suplementària.