■ grup

Etimologia: de l’it. gruppo, amb influx del cast. grupo i el fr. groupe, íd., del mateix origen que grop
    masculí
    1. Conjunt de persones o coses formant com una unitat dins un conjunt més nombrós o complicat, pel fet d’estar més juntes, més íntimament unides, tenir certes semblances, una característica comuna. Un grup d’arbres. Els grups polítics de la cambra de diputats. Anar en grup pel carrer.
    2. art Conjunt de figures o retrats en un quadre.
    3. gran grup esports En ciclisme, pilot.
    4. grup de discussió informàtica Fòrum.
    5. grup escultòric art Escultura integrada per un conjunt de figures.
  2. àlgebra Conjunt C on hi ha definida una operació, designada per *, que per a qualssevol elements a, b, c de C té aquestes tres propietats: propietat associativa, C conté un element neutre e i per a qualsevol element a n’hi ha un altre de C.
  3. electrotècnia Conjunt de dues màquines (generalment un motor i un generador) acoblades mecànicament.
  4. fonètica, fonologia Reunió de dues o més vocals o consonants successives amb unitat sil·làbica o sense. Grup consonàntic, grup vocàlic.
  5. ciències militars
    1. A l’artilleria, unitat tàctica formada per diverses bateries sota les ordres d’un tinent coronel o d’un comandant, que equival al batalló d’infanteria.
    2. En la cavalleria, unitat integrada per diversos esquadrons.
  6. sociologia i ciències polítiques
    1. Unitat social composta d’uns membres que es consideren vinculats entre ells per uns esquemes de conducta semblants o bé per a la realització d’una acció concreta.
    2. grup de pressió Grup de persones amb interessos afins de tipus econòmic, polític, ideològic o religiós que organitzen una acció simultània sobre l’opinió pública, els partits polítics, l’administració i el govern.
    3. grup parlamentari Formació permanent que reuneix, en el si d’una assemblea política deliberant, els membres d’una mateixa tendència.