■ gruix

Partició sil·làbica: gruix
Etimologia: d’un ll. vg. *grŏssies, format sobre el ll. cl. grŏssus ‘gras, gruixut’ (cf. greix) 1a font: 1381
    masculí
  1. La tercera dimensió d’un cos (llargària i amplària essent-ne les altres dues).
  2. Dimensió altra que la llargària en un cos en què les altres dues són iguals.
  3. En un cos de dues cares, la distància de l’una a l’altra.
  4. gros 3 1. Ja ha passat el gruix de la manifestació.
  5. gruix de perfil aeronàutica En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.