■ gratuït | gratuïta

Partició sil·làbica: gra_tu_ït
Etimologia: del ll. gratuītus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Donat, concedit, sense haver de pagar. Una entrada gratuïta. Ensenyament gratuït.
  2. No motivat. Una suposició gratuïta.