■ grat
| | grata

Etimologia: del ll. gratus, -a, -um ‘agradable, agraït’ 1a font: s. XI
  1. adjectiu Agradable, conforme als nostres gusts o sentiments. Grat a la vista, a l’orella. Una estada molt grata. Una companyia grata.
  2. masculí
    1. Satisfacció, gust, que hom troba en algú o alguna cosa. Són persones del meu grat. No hi ha res que sigui del seu grat.
    2. al grat (d’algú) Al seu gust, al seu plaer. Ha pogut triar a son grat.
    3. caure en grat (a algú) Ésser-li agradable. Li ha caigut tan en grat, que no li negarà res.
    4. de (o per) grat (o de bon grat) Amb gust, volenterosament. Per a tu ho faré molt de grat. De bon grat et convidaria.
    5. de (o per) grat o per força Obligatòriament, tant si vol com si no vol. Cal que treballem, de grat o per força.
    6. de mal grat Per força, contra voluntat. Que consti que hi vaig, però de mal grat.
    7. haver (o sentir, o saber) grat (a algú) Estar-li agraït, demostrar-li gratitud. Ja no senten grat ni a Déu ni als pares.
    8. prendre en grat Prendre, acceptar, amb gust. Us demano que prengueu en grat els meus presents.
    9. tenir (o haver, o donar-se) grat (d’algú o alguna cosa) Sentir-se bé amb algú, trobar plaer en la seva companyia o trobar plaer, gust, satisfacció en alguna cosa. És tan gentil que té grat de tothom.
    10. venir de grat (a algú) Venir de gust. No em ve gens de grat d’anar-hi.