■ graduar

Partició sil·làbica: gra_du_ar
Etimologia: del b. ll. graduare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu metrologia Marcar en un objecte, un aparell, etc., els graus en què es divideix.
  2. transitiu Determinar la graduació d’una cosa, especialment del vi, de la llet, etc.
  3. transitiu
    1. Sotmetre a una gradació. Cal graduar les dificultats.
    2. Donar a una cosa el grau que li correspon. Graduar la temperatura de l’ambient.
    1. transitiu ciències militars Concedir un grau en la milícia. Graduar algú de comandant.
    2. pronominal Obtenir un grau o títol en una universitat. Es va graduar en dret als vint-i-dos anys.