■ gitar

Etimologia: del ll. vg. *jĕctare, ll. jactare, íd., freqüentatiu del ll. jăcĕre, íd., que en els derivats es transforma en -jicĕre 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Llançar, tirar. Gitar un dard, una pedra.
    2. Treure d’un lloc, expulsar.
    3. especialment Vomitar.
    4. marina, marítim Llançar a la mar una part de la càrrega d’un vaixell per tal de salvar-lo.
  2. pronominal Ajeure’s, ficar-se al llit.