■ gitano | gitana

Etimologia: del ll. aegyptanus ‘egipcià’, pel fet de creure’s que els gitanos provenien d’Egipte
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als gitanos.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident.
  3. masculí lingüística Llengua indoària, pròpia dels gitanos; els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló.
  4. [ús ofensiu basat en prejudicis racistes] despectivament
    1. adjectiu i masculí i femení Que enganya, estafa, etc. No et fiïs d’aquest, que és molt gitano.
    2. adjectiu Dit de la persona que va bruta, deixada. On vas, tan gitana?: ves-te a canviar el vestit, corre!
  5. femení entomologia Eruga de l’insecte lepidòpter Lymantria dispar.
  6. ball de les gitanes Dansa de parelles, de moviment viu, que hom ballava prop de les fàbriques i dels llocs de treball el Dijous Gras, al matí, com a continuació de les festes de carnaval.