■ gens

Etimologia: del ll. gĕnus ‘gènere, mena’, que, reforçant sobretot frases negatives o interrogatives, es gramaticalitzà en el sentit adverbial de ‘cap mena o gènere’ d’alguna cosa o acció (v. pas2) 1a font: s. XII, Hom.
    adverbi
    1. [seguit de la preposició de] Quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d’una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Si fa gens de vent, aquests papers volaran.
    2. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès.
  2. gens per això antigament Expressió que introdueix una negació adversativa. Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat.
  3. no gens (o gens ni gota [o ni mica], o ni gens ni gota [o ni mica]) Absolutament no.