■ general

Etimologia: del ll. generalis, íd. 1a font: 1250
  1. adjectiu
    1. Que concerneix la totalitat d’un conjunt d’individus, coses o fets. Amnistia general. Consell general. Índex general. Confessió general.
    2. Que concerneix el conjunt, prescindint dels casos especials o els detalls. Principi general. Com a regla general. Quina impressió general n’has tret?
    3. Que afecta totes les parts d’un organisme. Paràlisi general.
    4. Pertanyent a la totalitat o a la major part d’un conjunt d’individus, coses o fets. L’opinió general. Això és un mal general. Una propietat general dels àcids.
    5. Freqüent, usual. Un cas molt general.
    6. lògica Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.
    7. lògica Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
    8. en general locució adverbial En conjunt, sense atendre als casos especials o als detalls. No ho dic pas per tu, sinó en general. En general, tot i aquest contratemps, no em puc queixar.
    9. en general locució adverbial Freqüentment, usualment, normalment. Pel novembre en general fa fred.
  2. adjectiu
    1. Que abraça el conjunt d’un servei, un comandament, una administració, etc. Direcció general. Quarter general.
    2. per extensió Inspector general. Vicari general.
    1. adjectiu i masculí catolicisme Dit del cap d’un orde o d’una congregació religiosa.
    2. masculí organització militar En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.
  4. masculí història Generalitat.
  5. dret del general història Denominació genèrica de cadascun dels dos drets (de la bolla i d’entrades i eixides).
  6. les generals de la llei dret processal Preguntes rituals que el jutge fa d’ofici a tot testimoni i que fan referència a les seves dades personals, a la seva amistat o enemistat amb les parts, etc.